A les acaballes del S-XIX naixeria a Vila-Real, Joan Baptiste Llorens, el primer campió valencià de les dos rodes, va ser molt cotitzat internacionalment sobretot a les proves de pista.
Encara que seria impossible anomenar a tots el que es varen fer un nom al pelotó, recordem alguns que varen ser en major o menor mesura història del ciclisme valencià.
Una curiositat cridanera és que els tres primers ciclistes espanyols en guanyar una etapa a cadascuna de les tres grans, foren valencians: al 1929, Salvador Cardona (Alfahuir, 1901) es va impossar a la 9ena etapa del Tour, Bayonne-Luchon de 363 km que passava per Tourmalet i Aubisque, a més a més de ser també el primer espanyol en fer top10 (va ser 4rt); altre pioner va ser l'etern Bernardo Ruiz (Oriola, 1925), primer en guanyar una etapa del Giro al 1955, a banda de ser pódium al Tour de 1952, quan ja havia guanyat la Vuelta al 1948; i abans de aquests dos, Antoni Escuriet (Senyera, 1904), va ser el primer en guanyar etapa a la Vuelta al 1935 i el primer líder espanyol. L'any següent, Salvador Molina (Vilanova de Castelló), va ser el primer rei de la muntanya.
Alguns inoblidables: Salvador Botella (Almussafes-Benifaió), tal vegada el ciclista en més classe de tots els que anomenem, va ser el primer "maglia rosa" espanyol del Giro; Angelino Soler (Alcàcer), encara té el récord de ser el més jove guanyador de la Vuelta al 1961, a més de vèncer a tres etapes i el premi de la muntanya al Giro de 1962; Ramón "Tarzán" Sáez (Utiel), pódium del Mundial de 1967, a mitja roda d'uns tals Merckx i Janssen; Ângel Casero (Albalat dels Tarongers), guanyador de la Vuelta 2001 i dos vegades campió d'Espanya; Vicent Belda (Alfafara-Cocentàina), què sense tindre un gran palmarés potser siga el més carismàtic.
Altres destacats: Rubén Plaza (Ibi), guanyador d'etapa en el Tour i campió nacional; José Enrique Gutiérrez (València), campió d'Espanya contrarrellotge i 2on al Giro 2006; David Bernabeu (Pobla Llarga) i Raül Alarcón (Sax), guanyadors de la Volta a Portugal 2004 el primer i 2017 i 2018 el segon.
I no podem oblidar a René Marigil (el saguntí naixcut a França); Rubén Galvañ (Crevillent), enamorat d'una París-Roubaix que aleshores era una quimera; Javier Castellar (Massamagrell), Paco Antequera (Forn d'Alcedo), que a més com a sel·leccionador nacional és el més llorejat, en diferència; Santos González (Crevillent); Mariano Sánchez (l'àguila d'Ibi), Eduard Castelló (Vall d'Uixó); Josep Pérez Llàcer (Alfafar); Vicent Ridaura (Forn d'Alcedo); Salvador Sanchis (Genovés); Rafa Valls (Cocentàina)... i molts més.
I per supossat, Juan Ayuso (Xàbia 2002), què apunta a ser el futur i que ja ha guanyat el Girino 2021.
En ciclisme femení va destacar Anna Sanchis (Genovés), sis vegades campiona d'Espanya (4 en contrarrellotge i 2 en ruta). En ciclocross, Fran Pla (Agullent), va ser tres voltes campió nacional i Felip Orts (Vila Joiosa), és el gran dominador de l'especialitat actualment i capaç de competir en l'èlit europea. En pista, el gran Sebastià Mora (Vila-Real) acumula ni més ni menys que 12 medalles (7 ors) entre campionats del món i d'Europa.
I per a finalitzar, Ricardo Ten (València 1975), esportista paralímpic, que després de fartar-se a títols en natació, va ser bronze als JJOO de ciclisme a Tokyo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario